Targetes gràfiques! Explicació fàcil.

La targeta gràfica és el component encarregat de processar les imatges i d'enviar al monitor per a la seva visualització. Les targetes gràfiques poden ser de dos tipus:

 -Integrades: també anomenades Onboard, estan integrades en la mateixa Placa base.
 -No integrades: que es connecten a la placa base mitjançant un port. Depenent del tipus de port utilitzat, les targetes gràfiques poden ser:

- ISA: van connectades a un port ISA (fa bastants anys que no s'utilitzen).
- EISA: van connectades a un port EISA (fa bastants anys que no s'utilitzen).
- VESA: van connectades a un port VESA (fa bastants anys que no s'utilitzen).
- PCI: van connectades a un port PCI. Fa bastant que no s'utilitzen, tot i que encara és possible trobar-les, ja que alguns fabricants mantenen un parell de models en producció.
- AGP: ha estat l'estàndard utilitzat fins fa ben poc (de fet encara segueixen en producció), encara que estan desapareixent a poc a poc.
- PCIe : o PCIExpress, és l'estàndard utilitzat en l'actualitat.

Una mica d'història! El primer ordinador

Potser, l'any més significatiu en l'història dels ordinadors va ser l'any 1936. Va ser l'any on la computadora fou desenvolupada. Honrad Zuse va ser el creador, amb el seu Z1. El Z1 es considera el primer ordinador, ja que era el primer sistema totalment programable. Havia altres dispositius abans que aquest, però cap amb la capacitat de computació d'aquest equip.

No va ser fins 1942 que alguna empresa es fixés en els possibles beneficis i oportunitats dels ordinadors. La primera companyia es va dir "ABC Computers"  pertanyent a John Atanasoff i Clifford Berry. Dos anys després, l'ordinador "Harvard Mark I" va ser desenvolupat portant més enllà la tecnologia dels ordinadors.

Procesador! Explicació simple i fàcil.

El processador (CPU: Central Processing Unit), és el cervell de l'ordinador. Processa informació numèrica, amb el codi Binari.

Funciona a la velocitat d'un rellotge intern, envia pulsos de corrent elèctrica (pics). La velocitat del rellotge (més coneguda com cicles) correspon al nombre de pulsos per segon, expressats en Hz.

Per exemple: Un ordinador de 300MHz enviará 300.000.000 pulsos per segon. Això varia també per la placa base.

Per cada pic del rellotge, el processador executa una acció, una instrucció o part d'ella.

El CPI (Cycles Per Instruction) representa el número de cicles del rellotge necessaris per a que el microprocessador executi una instrucció.


Qué és una instrucció?
És una operació que el processador pot complir  S'emmagatzenen a la memòria principal, esperant ser executades pel processador. Les instruccions posseeixen dos camps:

- Codi d'operació: Representa l'acció que el processador té que executar.
- Codi operant: Defineix les dades de la acció. Depèn de l'operació, pot tratar-se d'informació o direcció de memòria.

Les instruccions poden classificar-se en distintes categoríes:
- Accés a memòria: Accès a memòria o transferència d'informació entre registres.
- Operacions aritmètiques: Operacions com sumes, restes, divisions o multiplicacions.
- Operacions lògiques: Operacions com Y, O, NO, NO EXCLUSIVO, etc.
- Control: Control de seqüència, connexions addicionals, etc.